Si hi ha alguna cosa que caracteritza algun poble és sense cap dubte el seu patrimoni, ja siga històric, social, econòmic, cultural o natural. Durant les darreres dècades els canvis econòmics han provocat que aquest patrimoni, que ens identificava i a la vegada ens feia sentir orgullós del nostre poble, haja estat substituït per un sentiment d’indiferència per allò que ens envolta i que ocorre a Benissa.

És el patrimoni natural un dels bens més significatius de cada municipi. Tothom identifica el Penyal d’Ifach amb Calp, el Montgó amb Xàbia i Dénia, Bèrnia amb Benissa i Xaló, etcètera Doncs bé, el litoral de Benissa té (o almenys tenia) trets diferenciadors i únics de tota la costa del País Valencià. Malauradament, projectes tan insensibles des del punt de vista mediambiental i social com el passeig marítim, aconsegueixen que aquells que hem conegut la riquesa i el valor dels nostres recursos paisatgístics, botànics i geogràfics, ens facen sentir estranys en la nostra pròpia terra.

Les pinedes de vora mar, les plantes endèmiques i rares, les dunes fossilitzades ara fa milers d’anys, les praderies de Posidònia, els barrancs que surten al mar i el paisatge de cales i penya-segats constitueixen, entre altres elements, l’oferta natural però alhora turística del nostre litoral. Compatibilitzar l’aprofitament racional dels recursos amb la seva conservació, és a dir, aconseguir el desenvolupament sostingut, no es presenta com una tasca fàcil, però sí necessària si volem que les futures generacions puguen optar a les mateixes condicions de qualitat de vida que nosaltres. Tot i sent conscients del que ens espera en el futur de seguir així, Benissa està molt lluny, almenys en la gestió de la costa, de ser sostenible. És més, aspectes com l’ordenació del sòl costaner, ha arribat fins al punt irreversible d’endeutar la superficie de tota la costa a un sol ús.

Ser sostenible significa fer un ús adequat de l’aigua, disposar de clavegueram públic a la costa, conservar i protegir aquelles espècies i comunitats singulars com el cap de gat, diferenciar-se del model turístic estricte de sol i platja, diversificar l’economia, rebutjar actuacions com la desaparició del barranc de la Fustera i adonar-se’n del paper fonamental que realitza, minimitzar el consum d’energia,  preservar el paisatge autòcton… però sobretot ser sostenible suposa avui un canvi en els valors de la societat de Benissa encaminat a l’estima de les seves arrels i del seu patrimoni. Cal per tant obrir els ulls davant allò que no ens sembla correcte i manifestar-nos amb desacord per tal que aquells que tenen en les seves mans el poder de decisió puguen percebre que es pot treballar d’una altra manera i se n’adonen que el nostre poble no està en venda.