Aquest cap de setmana tindrà lloc la III Jonada sobre el riurau organitzada pel col·lectiu El Runar i amb suport de la Seu universitària de Benissa, la universitat d’Alacant i la regidoria de cultura de l’ajuntament de Benissa. La jornada es realitzarà el dissabte 19 de juny i aquest any el programa és el següent:

Dissabte 19 de juny:

9′30 h Recepció de participants

10′00 h Inaguració

10′30 h Conferència. El riurau i la seua vinculació amb l’arquitectura de la casa rural a la Marina. . Miguel del Rey Aynat. Arquitecte.

11′30 h Pausa-café

12′00 h Taula redona I: El riurau com a espai públic. Jaume Buigues i Vila. Tècnic de cultura de l’ajuntament de Teulada. Ximo Bolufer i Marqués, Arqueòleg Municipal de l’Ajuntament de Xàbia.

13′00 h Taula redona II: Els usos privats del riurau. Condueix Jaume Noguera i Mengual, Regidor de cultura de l’Ajuntament de Xaló, amb la presència de propietaris de diferents riuraus en què s’hi ha realitzat activitats diverses: agrícoles, culturals, tradicionals i gastronòmiques.

14′00 Lliurament de certificats d’assistència.

Lloc de celebració

Sala d’actes de la Seu Universitària de la Marina. C/ Purissima 57-59. Benissa

Matrícula

Matricula gratuïta

En finalitzar la jornada és lliurarà un certificat d’assistència per part de la Seu Universitària de la Marina (Universitat d’Alacant), amb una durada de 5 hores. Cal emplenar la fitxa que s’adjunta i fer-la arribar al Centre Cultural de Benissa (personalment, per correu postal, per correu electrònic o per fax).

Inscripció i més informació clica ací.

A finals del 2006 i principis del 2007 el ministeri presenta als ajuntaments d’Altea, Calp i Benissa per a exposició pública una vantprojecte de cinc alternatives per a realitzar una eixida de peatge de l’autopista per a Calp.

Alternativa A - Eixida des de Lleus

Alternativa C1 - Eixida des de Canelles

Alternativa D2-Norte: Eixida des del Peatge de Benissa- Circumvalació- Via paral·lela a la N-332 (sols serviria d’acces per a anar en direcció València) 

Alternativa D2-Sur: Eixida des del Peatge de nou Altea Hills Altea- Tunel- Via paral·lela a la N-332 (sols serviria d’acces per a anar en direcció Alacant) 

Alternativa D2: Inclou l’alternativa D2-Norte i D2-Sur

L’alternativa preferida per foment

De les 5 alternatives proposades, 4 alternatives afecten sensiblement al terme de Benissa, alhora que foment en el projecte es dacanta per l’alternativa “D2-Norte”. L’alternativa més “adient” que foment proposa consisteix en la construcció d’una via de doble carril en cada sentit paral·lel a  la N-332 des de l’eixida de Benissa fins al terme de Calp amb els seus particulars viaductes. Lògicanent des del Col·lectiu EL Runar es presentaren més de 200 al·legacions i el ple de Benissa aprovà per unanimitat rebutjar les alternatives que afectaven i destrossaven el terme de Benissa. Amb aquesta situació l’ajuntament de Calp amb la finalitat de no entrar en conflicte amb el de Benissa es decanta públicament per una alternativa que no afecte al terme de Benissa però que afectaria a la Serra de Bèrnia.

L’estudi d’integració ambiental

Tot i les nombroses al·legacions, l’aprovació del ple de Benissa en contra de les alternatives proposades i el rebuig públic que fa la corporació de Calp a l’alternativa D2-Norte, foment inicia el procediment d’Estudi d’Integració Ambiental  que marca la llei del projecte “Nuevo Acceso a la autopista AP-7 desde Calpe. Provincia de Alicante“. Aqueste estudi asegura que la única alternativa viable és la alternativa D2-Norte perque les altres alternativies estudiades i després de l’informe de Conselleria afecten de manera IRREVERSIBLE a la microreserva de flora del Marcarat en el cas de l’alternativa D2-Sur o al Área protegida de la Serra de Bèrnia i Ferrer per la les alternatives C1 i A.

Imatge del traçat de l’alternativa D2-Norte

L’estudi d’integració paisagística inclou la percepció dels diferents impactes per part de la població mitjançant una esquesta que es va realitzar entre els habitants de Calp i Benissa. A dia d’avui el resultat d’aquesta enquesta no s’ha fet pública.

L’alternativa C1

Sembla que tot els eforços dels polítics de Calp s’encaminen a aprovar una altertiva C1 modificada perquè com ja hem comentat l’alternativa C1 esta contruida en un percentatge prou elevat  (més de la meitat) dins del terme de Benissa i perquè com ha dit conselleria ambientalment és inviable. I amb raó, ja que afecta a unes fonts naturals (d’ahí ve el nom de Canelles) i s’ubica en una àrea protegida per figures espécifiques de protecció on s’inclou vegetació i fauna catalogada i per tant protegida. I es per això que l’ajuntament de Calp proposa traslladar l’alternativa C1 cap al sur, entre l’eixida del Mascarat i l’abocador de Calp però aquesta opció presenta dificultats tècniques (major pendent, distancia que s’ha de mantindre de la boca del tuner, radis de corbatura,…) i sincerament les condicions ambientals si no són iguals són molt semblants a les que hi ha escassament a un centenar de metres més al nord i per la qual conselleria va rebutjar esta opció. A més a més si conselleria ja va rebutjar perque afectava a espais protegits, ara cal sumar una nova protecció, amb normativa especifica que és la declaració de la serra de Bèrnia com a zona ZEPA (Zona d’especial protecció per a les Aus) dins de la ZEPA de Muntanyes de la Marina.

Part del tràçat C1 que segeix per la vessant d’Oltà

És per això que l’oportunisme polític de Calp demana s’execute l’alternativa  C1 modificada per a que no afecte afecte al terme de Benissa. Amb aquesta sutuació pot passar tres coses: 

1. que foment opte per l’alternativa C1 tècnicament més viable però ambientalment més impactant i que afecta a Benissa.

2. que foment opte per l’arternativa C1 modificada pero tècnicament inviable o més perillosa i amb un cost ambiental sensible però per quantificar. Realitzada dins del terme de Calp.

3. que foment no opte per l’alternativa C1.

Imatge de l’entorn de l’alernativa C1

Però quina és la vertadera realitat?

El debat no s’ha de centrar en quin terme municipal es situa o si és propetat de calperos o benisseros, si no en la funcionalitat, el cost econòmic i l’impacte ambiental que estem disposats a assumir per l’execució del projecte. Sembla ser que alguns polítics encara no s’han adonat que el patrimoni natural i cultural no té altra propietat que el de tota la societat i que el nostre patrimoni natural i cultural no entén de limits administratius.

La funcionalitat del peatge a Calp no es justifica baix cap concepte. En croncret utilitzar l’alternativa C1 supon als habitants de Calp aproximadament realitzar 1500 metres més de recorregut des de Benissa i 2000 metres més des d’Altea si es compara amb la situació actual. Mentre el temps de reducció  del recorregut de viatge (sense tenir en compte la circumvalació de Benissa) és del 8% el que suposa aproximadament una reducció de 1 minut sobre els 15 minuts que es pot tardar des de Benissa a Calp. En canvi els usuaris de Calp tendrian que pagar un augment en la taxa de viatge a l’augmentar el recorregut en l’autopista per un servei que no ho suposa cap benefici pràctic. A més a més si el que es pretén és alliberar el peatge de l’AP-7 no té cap sentit construir una zona de peatge per a d’aci pocs anys no utilitzar-lo.

La solució més econòmica, ecològica  però sobretot funcional ha de ser la millora de la N-332 juntament amb l’acabament de la circumval·lació de Benissa. Aquesta opció no s’ha tingut en compte fins ara en cap dels estudis inicials. També caldria  millorar altres infraestructures com el tren així com millorar l’accessibilitat per dins de Calp i la disponibilitat de places d’aparcament. 

És per això que pensem que els primers interessats en la denegació del projecte són els habitants de Calp ja que no tenen ningun benefici econòmic i els afecta negativament ja que destruïx les escasses zones forestals i paisatgístiques que els queden. Aquesta setmana passada membres de la coorporació de Calp s’han reunit amb la subsecretària d’infraestructures que depèn del Ministeri de Foment amb la finalitat de presionar al ministeri per tal de conseguir una eixida directa a Calp de peatge de AP-7 des de la zona de Canelles-Mascarat. Des d’aci convidem als polítics calpins i a la propieta societat que reflexionen sobre la funcionalitat d’aquest enllaç i quantes millores es podrien fer amb aquestos diners invertits en trànsit (millora de la N-332, aparcaments públics, millores de paviment, millora de la senyalització…)

Resumint

Reduir un minut aproximadament el recorregut de viatge ens constara als habitants de Calp

1. Arribar 1 minut abans a València, Gandia o Dénia

2. Pagar més peatge

3. Consumir més gasolina (augmenta el trajecte)

4. Malgastar la inversió de diners públics

5. Perdre una part de l’escàs sòl forestal o natural que li queda a Calp.

6. Perdre una part de l’arquitectura i el patrimoni rural

7. Fragmentar la cohesió territorial de les propietats afectades

8. Perjudicar si és dona el cas als pobles veïns

9. Concentrar el trànsit per l’entrada sud de Calp augmentant els embossos

Cal dubtar molt que la qualitat de vida dels calpins es millori amb una eixida que els proporciona un minut de reducció de recorregut quan després es necessita 20 minuts per trobar un aparcament dins de Calp. Però clar, un cull allò que ha sembrat. En una societat on s’amuntonen les finques unes damunt de les altres, on la població ha crescut sense integrar-se a la identitat tradicional de Calp, on els passejos ecològics els fan de granit, on els seus espais naturals s’han convertit en jardins aïllats i on els seus hotels reben als turistes amb un “Bienvenidos a la California de la Costa Blanca” que espanta, no sabem si els edificis a banda de tapar el penyal també els han tapat els ulls als polítics que els representen.

            El ritme de creixement que ha triat Calp comença ara a tenir les seves repercussions.  La manca de recursos hídrics i energètics a l’estiu i la falta de sòl per afrontar els nous reptes del municipi són més que evidents. I mentrestant demanen una solidaritat que ells no han tingut ni amb si mateix. Calp ha de començar a buscar les solucions i els recursos allí on naixen el problemes. La millora de la N-332 o el transport públic com el tren hi poden ser un bon exemple però sobretot s’ha de cercar un altra manera de conviure amb el medi.

És per això que les necessitats no vénen predeterminades si no que som nosaltres les que les creem i les assumim com indispensables. De segur que tot i fer l’eixida a Calp no ens conformarien. La vida trepidant on no es guanya bastant diners per poder gastar no solament està hipotecant el nostre futur si no la nostra pròpia qualitat de vida. I desgraciadament massa a sovint es confon la qualitat de vida amb un consumisme devorador. Un passeig tranquil per Oltà i Canelles o simplement el coneixement de l’ús d’una planta medicinal ens pot aportar la mateixa felicitat que saber que a final de mes un pot pagar la lletra de l’últim cotxe que s’ha comprat.

És el patrimoni natural un dels bens més significatius de cada municipi. Tothom identifica el Penyal d’Ifach amb Calp, el Montgó amb Xàbia i Dénia, Bèrnia amb Benissa i Xaló, etcètera Doncs bé, el litoral de Benissa té (o almenys tenia) trets diferenciadors i únics de tota la costa del País Valencià. Malauradament, projectes tan insensibles des del punt de vista mediambiental i social com el passeig marítim, aconsegueixen que aquells que hem conegut la riquesa i el valor dels nostres recursos paisatgístics, botànics i geogràfics, ens facen sentir estranys en la nostra pròpia terra.

Les pinedes de vora mar, les plantes endèmiques i rares, les dunes fossilitzades ara fa milers d’anys, les praderies de Posidònia, els barrancs que surten al mar i el paisatge de cales i penya-segats constitueixen, entre altres elements, l’oferta natural però alhora turística del nostre litoral. Compatibilitzar l’aprofitament racional dels recursos amb la seva conservació, és a dir, aconseguir el desenvolupament sostingut, no es presenta com una tasca fàcil, però sí necessària si volem que les futures generacions puguen optar a les mateixes condicions de qualitat de vida que nosaltres. Tot i sent conscients del que ens espera en el futur de seguir així, Benissa està molt lluny, almenys en la gestió de la costa, de ser sostenible. És més, aspectes com l’ordenació del sòl costaner, ha arribat fins al punt irreversible d’endeutar la superficie de tota la costa a un sol ús.

Ser sostenible significa fer un ús adequat de l’aigua, disposar de clavegueram públic a la costa, conservar i protegir aquelles espècies i comunitats singulars com el cap de gat, diferenciar-se del model turístic estricte de sol i platja, diversificar l’economia, rebutjar actuacions com la desaparició del barranc de la Fustera i adonar-se’n del paper fonamental que realitza, minimitzar el consum d’energia,  preservar el paisatge autòcton… però sobretot ser sostenible suposa avui un canvi en els valors de la societat de Benissa encaminat a l’estima de les seves arrels i del seu patrimoni. Cal per tant obrir els ulls davant allò que no ens sembla correcte i manifestar-nos amb desacord per tal que aquells que tenen en les seves mans el poder de decisió puguen percebre que es pot treballar d’una altra manera i se n’adonen que el nostre poble no està en venda.

Altre factor a tenir en compte és la heterogeneïtat del territori. A escala global no tots els països poden ser importadors de càrrega i un món sostenible com apunta William Rees depèn de la equitat en les relacions internacionals i en un canvi important en les relacions comercials. A escala comarcal o local ocorre de manera semblant el mateix. Municipis com per exemple Calp i Benissa tenen característiques geogràfiques diferents. Per a Benissa, amb un predomini important d’aprofitament forestal i agrícola li correspon un paper en la petjada ecològica encaminat a la producció de recursos energètics, alimentaris, re-càrrega d’aigua, biodiversitat, assimilació de CO₂, etcètera mentre que altres zones per les seves característiques són més aptes per a consumir recursos. Una dada: la disponibilitat de sòl a Benissa per a la seva població de dret és d’ 1,5 hectàrees i de 2,5 si es té en compte la població real que viu en el nostre territori. Si bé aquestes dades no han d’analitzar-se mai d’una manera quantitativa si es poden qualitativament realitzar una sèrie de reflexions. En primer lloc hem d’entendre que si bé Benissa comparativament amb altres municipis costers té una petjada ecològica menor simplement la permet classificar-la per baix que la resta però en un rang encara molt lluny de la sostenibilitat. En segon lloc la sostenibilitat de Benissa s’ha d’entendre de manera contínua i gradual. No es tracta de ser o no ser sostenibles si no de buscar un model de desenvolupament que ens duga de manera gradual a la sostenibilitat (i no confondre mai desenvolupament i creixement urbanístic). En tercer lloc ha arribat l’hora d’un canvi en el model socioeconòmic. No es pot créixer indefinidament perquè els recursos estan limitats, entre ells el sòl. Hem de començar a dependre econòmicament dels recursos actuals que disposem, saber viure amb el que ara tenim i millorar-ho i no tindre que estar depenent contínuament d’accions insostenibles com ara línies elèctriques, transvasaments, de-saladores i noves urbanitzacions.

D’aquest patrimoni àrab, tal vegada siga la toponímia que actualment perdura (Benissa, Benimallunt, Rafalet, Mezquida, Benimarco, Albinyent, la Ràpita) la que recordem més aviat. Però les nostres arrels són més profundes. La cultura agrícola de secà i d’horta, l’arquitectura de pedra seca, el coneixement de les plantes i els usos medicinals que realitzem són tan sols una xicoteta mostra del que ens deixaren. Els àrabs, a diferència de l’home actual, eren uns grans coneixedors del medi on vivien i per això gestionaven millor els recursos naturals, sobretot el territori.

Bon exemple d’aquest patrimoni històric, rural, però també arqueològic, n’és el Tossal de la Ràpita i el seu entorn. Aquest està enclavat en un promontori estratègicament ubicat, en una de les rutes terrestres comercials litorals més importants de l’època musulmana que unien les ciutats claus de Granada, Dénia i Tortosa. La Ràpita deuria constituir juntament amb la Mezquida i Alfama (“al-hama”) una referència cultural, social i militar de la població musulmana de les rodalies. El seu nom prové del mot àrab “ribath” que significa torre de defensa i els seus habitants eren els almoràvits o homes de ribat (“al-murabit”). Els almoràvits desembarcaren a la península l’any 1086 des del Sahara i en tan sols una dècada ja dominaven gran part d’Al-Andalus. L’any 1092 arribaren a la Taifa de Dénia durant una època en la que el Cid assolava les terres llevantines. Els almoràvits, fanàtics religiosos i militars alhora es dedicaven en el ribat a l’oració i es preparaven militarment per combatre els infidels. La Ràpita, al caramull d’un tossal a 180 metres d’altitud s’utilitzava com a torre de vigia i fortalesa defensiva dels almoràvits que vivien en comunitat en la zona rural, molt lluny del castell de Dénia, aproximadament en la primera meitat del segle XII. La Mezquida a uns centenars de metres era el centre religiós i la Alfama i els seus termes un hostatge de descans pels viatgers que trobaven en aquest triangle els serveis que requeria la societat d’aquella època.

Malauradament, part de la història que ens ha forjat com a poble, esdevé amenaçada pels interessos especulatius d’aquells que sembren ciment allà on han crescut les arrels dels que en sentim identificats, però també agraïts amb la nostra terra. Deixant a banda les gravíssimes repercussions ambientals que suposa la construcció de prop de 150 xalets, el greu impacte visual que crea, i els efectes que comporta la creació d’una zona urbana nova en mig del paisatge rural benisser per obrir noves portes a la construcció desmesurada del nostre territori; amb la urbanització de la Ràpita perdem tots. Suposa la pèrdua dels valors culturals i històrics de tot un poble durant un mil·leni pel econòmic d’uns quants durant uns pocs anys.

Llavors, la desaparició de la Ràpita no pot passar amb indiferència sobre nosaltres. No podem permetre que desaparega una part important de la nostra història quan encara ningú s’ha preocupat de realitzar estudis in situ seriosos. No podem acceptar que en el Plà general no estiga classificada la Ràpita com a àrea arqueològica quan si ho està marcada per la Generalitat Valenciana. Però sobretot no hem d’oblidar i menys menysprear aquells valors no materials que perduren en la societat de Benissa, que caracteritzen el nostre poble i permeten una millor convivència entre les cultures del nostre temps.

Però es la circumval·lació la millor alternativa? En el cas de Benissa no s’han plantejat ni alternatives. La utilització de l’autopista lliure de peatge no és només l’alternativa més adequada sinó la que menys impacte social, econòmic i ambiental té per al poble. La circumval·lació a banda de tenir un cost econòmic important comporta la fragmentació d’una de les poques zones planes del terme i potencialment amb més aptitud territorial. A més a més d’afectar al paisatge i a zones agrícoles tradicionals, amb l’actual política urbanística no garanteix la supervivència de la solució. Benidorm o Gandia, dos ciutats amb circumval·lacions són un caos de trànsit a dins de la ciutat i el mateix passarà a Benissa amb la execució dels Plans d’expansió del sud i nord del casc urbà.

Tanmateix ningú es preocupa per donar un servei públic de transport entre el polígon industrial i el poble, ni es facilita el pas de la carretera general per a persones amb deficiències motrius, ni es potencia i millora l’ús del tren com a via de comunicació entre el poble i les grans ciutats, ni es millora els aparcaments (aproximadament el 33% del trànsit en una via urbana es deu a conductors que estan buscant una plaça d’aparcament), ni tenim l’educació viària necessària…. Si de veritat volem la millor solució per al millor poble on hem de viure, hem de ser conscients del problema real i no ser gens conformistes. Cal treballar d’altra manera i hem de transmetre que no estem disposats a vendre’ns a qualsevol preu, i més quan no és utòpic demanar que s’adopte una solució que ja existeix.

Feliç Any a totes i tots.