Una definició senzilla de petjada ecològica seria aquella superfície que un habitant necessita per garantir els recursos que consumeix i assimilar els residus que produeix. D’aquesta definició s’extrau ràpidament que un habitant europeu que viu en una societat de consum (no tan sols de productes si no també d’energia, d’aigua, etc..) li correspon una petjada ecològica major que per exemple un habitant d’Etiòpia que consumeix pocs recursos i produeix pocs residus. Molts estudis situen la disponibilitat de sòl en la Terra  només entre 1 i 1,5 hectàrees sense tenir en compte el sòl requerit per a altres espècies. Un valor de petjada ecològica d’un habitant de Benissa se situa aproximadament entre les 4 i 5 hectàrees. Com a conseqüència els països anomenats avançats estem creant un dèficit amb la resta del planeta, però gens comparable amb el dèficit d’estoc natural que estem creant per a les generacions futures. Però és sostenible el municipi de Benissa? Hem vist fins ara que a escala global  superem de bon tros la petjada que d’alguna manera seria sostenible.

Altre factor a tenir en compte és la heterogeneïtat del territori. A escala global no tots els països poden ser importadors de càrrega i un món sostenible com apunta William Rees depèn de la equitat en les relacions internacionals i en un canvi important en les relacions comercials. A escala comarcal o local ocorre de manera semblant el mateix. Municipis com per exemple Calp i Benissa tenen característiques geogràfiques diferents. Per a Benissa, amb un predomini important d’aprofitament forestal i agrícola li correspon un paper en la petjada ecològica encaminat a la producció de recursos energètics, alimentaris, re-càrrega d’aigua, biodiversitat, assimilació de CO₂, etcètera mentre que altres zones per les seves característiques són més aptes per a consumir recursos. Una dada: la disponibilitat de sòl a Benissa per a la seva població de dret és d’ 1,5 hectàrees i de 2,5 si es té en compte la població real que viu en el nostre territori. Si bé aquestes dades no han d’analitzar-se mai d’una manera quantitativa si es poden qualitativament realitzar una sèrie de reflexions. En primer lloc hem d’entendre que si bé Benissa comparativament amb altres municipis costers té una petjada ecològica menor simplement la permet classificar-la per baix que la resta però en un rang encara molt lluny de la sostenibilitat. En segon lloc la sostenibilitat de Benissa s’ha d’entendre de manera contínua i gradual. No es tracta de ser o no ser sostenibles si no de buscar un model de desenvolupament que ens duga de manera gradual a la sostenibilitat (i no confondre mai desenvolupament i creixement urbanístic). En tercer lloc ha arribat l’hora d’un canvi en el model socioeconòmic. No es pot créixer indefinidament perquè els recursos estan limitats, entre ells el sòl. Hem de començar a dependre econòmicament dels recursos actuals que disposem, saber viure amb el que ara tenim i millorar-ho i no tindre que estar depenent contínuament d’accions insostenibles com ara línies elèctriques, transvasaments, de-saladores i noves urbanitzacions.