El Runar

El Col·lectiu el Runar és conegut per la seua tasca de protecció del medi ambient. També, però, desenvolupa una tasca de divulgació cultural, protecció del patrimoni i conscienciació ambiental de la ciutadania, sense oblidar les nostres aportacions en el camp social a favor de la sanitat i l'educació pública. Hem lluitat, entre altres, contra la urbanització de les salines de Calp i altres campanyes com Salvem el Litoral, en contra del PGOU de Benissa o el camp de golf que van promoure amb una manifestació històrica. Nosaltres treballem per a evitar aquesta barbàrie, i proposem models nous de turisme, i un altra forma d'entendre la construcció. Busquem un model rentable i sostenible, on es repartisquen les riqueses entre els habitants, i no se les emporte un promotor urbanístic forà: un model integrat en el nostre paisatge i sense malbaratar el nostre poble i la seua cultura.

Enllaç AP-7 desde Calp. Anàlisi i repercusions de l’alternativa C1

Antecedents.

A finals del 2006 i principis del 2007 el ministeri presenta als ajuntaments d’Altea, Calp i Benissa per a exposició pública una vantprojecte de cinc alternatives per a realitzar una eixida de peatge de l’autopista per a Calp.

Alternativa A - Eixida des de Lleus

Alternativa C1 - Eixida des de Canelles

Alternativa D2-Norte: Eixida des del Peatge de Benissa- Circumvalació- Via paral·lela a la N-332 (sols serviria d’acces per a anar en direcció València) 

Alternativa D2-Sur: Eixida des del Peatge de nou Altea Hills Altea- Tunel- Via paral·lela a la N-332 (sols serviria d’acces per a anar en direcció Alacant) 

Alternativa D2: Inclou l’alternativa D2-Norte i D2-Sur

L’alternativa preferida per foment

De les 5 alternatives proposades, 4 alternatives afecten sensiblement al terme de Benissa, alhora que foment en el projecte es dacanta per l’alternativa “D2-Norte”. L’alternativa més “adient” que foment proposa consisteix en la construcció d’una via de doble carril en cada sentit paral·lel a  la N-332 des de l’eixida de Benissa fins al terme de Calp amb els seus particulars viaductes. Lògicanent des del Col·lectiu EL Runar es presentaren més de 200 al·legacions i el ple de Benissa aprovà per unanimitat rebutjar les alternatives que afectaven i destrossaven el terme de Benissa. Amb aquesta situació l’ajuntament de Calp amb la finalitat de no entrar en conflicte amb el de Benissa es decanta públicament per una alternativa que no afecte al terme de Benissa però que afectaria a la Serra de Bèrnia.

L’estudi d’integració ambiental

Tot i les nombroses al·legacions, l’aprovació del ple de Benissa en contra de les alternatives proposades i el rebuig públic que fa la corporació de Calp a l’alternativa D2-Norte, foment inicia el procediment d’Estudi d’Integració Ambiental  que marca la llei del projecte “Nuevo Acceso a la autopista AP-7 desde Calpe. Provincia de Alicante“. Aqueste estudi asegura que la única alternativa viable és la alternativa D2-Norte perque les altres alternativies estudiades i després de l’informe de Conselleria afecten de manera IRREVERSIBLE a la microreserva de flora del Marcarat en el cas de l’alternativa D2-Sur o al Área protegida de la Serra de Bèrnia i Ferrer per la les alternatives C1 i A.

Imatge del traçat de l’alternativa D2-Norte

L’estudi d’integració paisagística inclou la percepció dels diferents impactes per part de la població mitjançant una esquesta que es va realitzar entre els habitants de Calp i Benissa. A dia d’avui el resultat d’aquesta enquesta no s’ha fet pública.

L’alternativa C1

Sembla que tot els eforços dels polítics de Calp s’encaminen a aprovar una altertiva C1 modificada perquè com ja hem comentat l’alternativa C1 esta contruida en un percentatge prou elevat  (més de la meitat) dins del terme de Benissa i perquè com ha dit conselleria ambientalment és inviable. I amb raó, ja que afecta a unes fonts naturals (d’ahí ve el nom de Canelles) i s’ubica en una àrea protegida per figures espécifiques de protecció on s’inclou vegetació i fauna catalogada i per tant protegida. I es per això que l’ajuntament de Calp proposa traslladar l’alternativa C1 cap al sur, entre l’eixida del Mascarat i l’abocador de Calp però aquesta opció presenta dificultats tècniques (major pendent, distancia que s’ha de mantindre de la boca del tuner, radis de corbatura,…) i sincerament les condicions ambientals si no són iguals són molt semblants a les que hi ha escassament a un centenar de metres més al nord i per la qual conselleria va rebutjar esta opció. A més a més si conselleria ja va rebutjar perque afectava a espais protegits, ara cal sumar una nova protecció, amb normativa especifica que és la declaració de la serra de Bèrnia com a zona ZEPA (Zona d’especial protecció per a les Aus) dins de la ZEPA de Muntanyes de la Marina.

Part del tràçat C1 que segeix per la vessant d’Oltà

És per això que l’oportunisme polític de Calp demana s’execute l’alternativa  C1 modificada per a que no afecte afecte al terme de Benissa. Amb aquesta sutuació pot passar tres coses: 

1. que foment opte per l’alternativa C1 tècnicament més viable però ambientalment més impactant i que afecta a Benissa.

2. que foment opte per l’arternativa C1 modificada pero tècnicament inviable o més perillosa i amb un cost ambiental sensible però per quantificar. Realitzada dins del terme de Calp.

3. que foment no opte per l’alternativa C1.

Imatge de l’entorn de l’alernativa C1

Però quina és la vertadera realitat?

El debat no s’ha de centrar en quin terme municipal es situa o si és propetat de calperos o benisseros, si no en la funcionalitat, el cost econòmic i l’impacte ambiental que estem disposats a assumir per l’execució del projecte. Sembla ser que alguns polítics encara no s’han adonat que el patrimoni natural i cultural no té altra propietat que el de tota la societat i que el nostre patrimoni natural i cultural no entén de limits administratius.

La funcionalitat del peatge a Calp no es justifica baix cap concepte. En croncret utilitzar l’alternativa C1 supon als habitants de Calp aproximadament realitzar 1500 metres més de recorregut des de Benissa i 2000 metres més des d’Altea si es compara amb la situació actual. Mentre el temps de reducció  del recorregut de viatge (sense tenir en compte la circumvalació de Benissa) és del 8% el que suposa aproximadament una reducció de 1 minut sobre els 15 minuts que es pot tardar des de Benissa a Calp. En canvi els usuaris de Calp tendrian que pagar un augment en la taxa de viatge a l’augmentar el recorregut en l’autopista per un servei que no ho suposa cap benefici pràctic. A més a més si el que es pretén és alliberar el peatge de l’AP-7 no té cap sentit construir una zona de peatge per a d’aci pocs anys no utilitzar-lo.

La solució més econòmica, ecològica  però sobretot funcional ha de ser la millora de la N-332 juntament amb l’acabament de la circumval·lació de Benissa. Aquesta opció no s’ha tingut en compte fins ara en cap dels estudis inicials. També caldria  millorar altres infraestructures com el tren així com millorar l’accessibilitat per dins de Calp i la disponibilitat de places d’aparcament. 

És per això que pensem que els primers interessats en la denegació del projecte són els habitants de Calp ja que no tenen ningun benefici econòmic i els afecta negativament ja que destruïx les escasses zones forestals i paisatgístiques que els queden. Aquesta setmana passada membres de la coorporació de Calp s’han reunit amb la subsecretària d’infraestructures que depèn del Ministeri de Foment amb la finalitat de presionar al ministeri per tal de conseguir una eixida directa a Calp de peatge de AP-7 des de la zona de Canelles-Mascarat. Des d’aci convidem als polítics calpins i a la propieta societat que reflexionen sobre la funcionalitat d’aquest enllaç i quantes millores es podrien fer amb aquestos diners invertits en trànsit (millora de la N-332, aparcaments públics, millores de paviment, millora de la senyalització…)

Resumint

Reduir un minut aproximadament el recorregut de viatge ens constara als habitants de Calp

1. Arribar 1 minut abans a València, Gandia o Dénia

2. Pagar més peatge

3. Consumir més gasolina (augmenta el trajecte)

4. Malgastar la inversió de diners públics

5. Perdre una part de l’escàs sòl forestal o natural que li queda a Calp.

6. Perdre una part de l’arquitectura i el patrimoni rural

7. Fragmentar la cohesió territorial de les propietats afectades

8. Perjudicar si és dona el cas als pobles veïns

9. Concentrar el trànsit per l’entrada sud de Calp augmentant els embossos