Fonamentalment el Col·lectiu el Runar és conegut per la seua tasca de protecció del medi ambient. Actualment també desenvolupa una tasca de divulgació cultural, protecció del patrimoni i conscienciació ambiental de la ciutadania, sense oblidar les nostres aportacions en el camp social a favor de l’hospital públic i en contra de la guerra. També aportem el nostre granet d’arena a la normalització lingüística. Som un col·lectiu que respon a les sensibilitats i iniciatives dels seus components, amb un camp molt ampli, previ consens.

Estem iniciant una nova campanya de protecció i de donar a conèixer restes arqueològiques al nostre terme, conjuntament amb una campanya de conscienciació, fent èmfasi a tota la nostra història rural i agrícola i a la seua riquesa cultural que ens ha fet com a poble a nivell arquitectònic i cultural.

En el camp del medi ambient és on es fa més significativa la nostra feina. Vam començar a Calp oposant-nos a la urbanització de les Salines (el PP4 del Saladar) que vam paralitzar temporalment. Hem presentat al·legacions a diferents projectes com el desviament de l’autopista, on s’aconseguirà reduir l’impacte aproximant l’autopista i el desviament. Vàrem al·legar al nou PGOU aconseguint una major protecció de les zones forestals i rurals, sobre tot de zones molt apetitoses pròximes a la serra de Bèrnia. Hem al·legat a la Ronda Nord (la via d’expansió de Benissa) i al PAI de la Llobella (actual zona verda que desapareixerà sota un centre comercial). També al Projecte de Regeneració posterior a l’incendi de la Serra de la Venta i Marnes, i al Consell d’Urbanisme Municipal, amb diferents resultats i acceptacions, parcials o de silenci total.

Un altra companya és la de Salvem el Litoral, en la qual duguem dos anys treballant, i ara està donant els seus resultats. Es van presentar denúncies a les obres del Passeig Litoral a la costa de Benissa, per la seua afecció i invasió de les dues microreserves de flora de la Cala Bassetes i Pinets, i eliminació d’exemplars de la planta protegida Cap de Gat durant les obres. Aquestes denúncies a Conselleria, Seprona i la Comissió Europea, van paralitzar el projecte i van afavorir el diàleg i negociacions amb l’Ajuntament del Partit Popular, aconseguint-ne retirar el traçat del passeig i protegir les zones verges, eliminant-ne els miradors que afectaven a les microreserves, i l’obra dura de fixació de les vessants mitjançant xarxes d’hidrosembra i canalitzacions, eliminant-ne el formigó i marbre del passeig, canviant-se per grava i fusta. Havent aconseguit gran part de les nostres reivindicacions, ara estem negociant l’últim tram del Passeig, essent aquesta la primera fase, podent haver-ne un altra en un futur, encara que esperem que llunyà després dels bons resultats.

Ara estem denunciant l’obertura d’una pista forestal a la Solana amb un greu impacte ambiental i visual, a on a més a més les obres incompleixen la seua declaració d’impacte ambiental pel que hem presentat denúncies.

Al nostre poble s’acaba d’aprovar un nou PGOU, més permissiu amb la construcció, amb un govern del PP amb majoria absoluta, amb una pressió urbanística molt forta, i clars interessos especulatius a l’Ajuntament, amb una economia que gira totalment al voltant de la construcció, sense buscar cap alternativa, ni un model turístic diferent, al ja famós turisme de sol i platja, sense explotar ni potenciar el nostre patrimoni cultural, agrícola, rural, i els nostres paisatges, sense afavorir el turisme rural, de lloguer de cases, front a la segona residència estiuenca que destrueix i ocupa més territori, fent-se més urbanitzacions, cada cop amb major densitat de construcció, i projectant-se una dessaladora per abastir-nos d’aigua, en una carrera boja darrera els diners, que ens duen a un model totalment insostenible, que deixarà una comarca a les generacions properes de formigó, asfalt, xalets, on serem una minoria i no tindrem res, una volta venut tot.

Nosaltres treballem per a evitar aquesta barbàrie, i proposem models nous de turisme, i un altra forma d’entendre la construcció. Busquem un model rentable i sostenible, on es repartisquen les riqueses entre els habitants, i no se les emporte un promotor urbanístic forà: un model integrat en el nostre paisatge i sense malbaratar el nostre poble i la seua cultura.